Sovint no van enlloc, sovint no els pots transmetre, sovint els vols oblidar, sovint els vols rebutjar, sovint els vols entendre, sovint els vols regalar, sovint....
sovint els deixem volar massa però també massa sovint insistim en lligar-los al terra. l'equilibri dels pensaments és una màgia que necessita de molta, moltíssima, pràtica.
M'agrada infinit que vinguis a veure el que em dicta el pensament, però quan et busco per obrir-me camins amb les idees teves em trobo el pas barrat, avui m'assec al pedrís que he trobat a casa teva i torno a sentir l'escletxa de pensaments que poden renovar-se.Anem fent camí...i repós de tant en tant.Anton.
Hola Eva. Que tal el verano? espero que lo estes disfrutando. Gracias por tu visita, aunque no escribes mucho veo que estas muy atenta a mis entradas, saludos.
22 comentaris:
M'encanten les teues fotos, Eva!
Una abraçada!
Sovint, Eva, la gent està molt falta de pensaments i imaginació. Menys mal que tu tens tot aixo i, segur, molt mes. Abraçada!
el més important és no deixar de fer-ho!
Hay gente a la que pensar le cuesta un esfuerzo monstruoso. No entenderían tu poema y la belleza de sus contrastes.
(Esta vez me he tenido que leer la traducción, pero no importa, me imagino que yo también aprendo cosas en tu blog ;-))
Ai els pensaments!!
Tot el que dius és ben cert... completament cert!
penses molt i sovint, dos grans aventatges, continua fent-lo però si pot ser... que no em porti més feina!!
Petons i abraçades aviat ens veiem.
;p
Sovint... els comparteixes
Gràcies, Eva!
;)
Com sempre... tens molta raó.
Sort que hi ha de totes maneres sino malament :)
Las personas nos debemos ir renovando constantemente para ser mejores... busquemos entregar lo mejor aun cuando lo creamos pasajero esta existencia.
Que estes muy bien,un abrazo.
Au revoir
sovint sobren
sovint són els dolents els que guanyen...
Imaginación...? aquí, en esta casa, a raudales...
Saludos
sovint els deixem volar massa però també massa sovint insistim en lligar-los al terra. l'equilibri dels pensaments és una màgia que necessita de molta, moltíssima, pràtica.
en aquests moments millor que no els regali, que ningú no té cap culpa!!!
Petonets
Encarna
Hermosas palabras, Eva. Y bellísima imágen, tan llena de libertad y vértigo.. es que acaso se puede tener una sin la otra?
Te dejo un beso!
M'agrada infinit que vinguis a veure el que em dicta el pensament, però quan et busco per obrir-me camins amb les idees teves em trobo el pas barrat, avui m'assec al pedrís que he trobat a casa teva i torno a sentir l'escletxa de pensaments que poden renovar-se.Anem fent camí...i repós de tant en tant.Anton.
sovint ho vius/els vius depressa i amb intensitat. Sovint penses en aturar-te però sovint ho gaudeixes massa i penses per què aturar-te. Sovint.
sovint l´amor és el reflexa de nosaltres mateixos...una abraçada
Sí, es importante reciclarse, sí, esimportante examinarse así mismo, sí, esimportante hacer reconocimiento personal...es muy importante, sí...
Me hiciste pensar con este pensamiento Eva...
Un abrazo grande, buen post! Buena semani!
Hola Eva. Que tal el verano? espero que lo estes disfrutando. Gracias por tu visita, aunque no escribes mucho veo que estas muy atenta a mis entradas, saludos.
Al menos por el traductor te discierno.
Interesante poética.
Saludos...
Me cuesta pensar, me aburre.
Lindo blog, me gusto. Un beso.
Las guerras en el mundo terminaran cuando podamos transmitir via bluetooth nuestros pensamientos :D
Publica un comentari a l'entrada