llàstima ja m'ha passat el temps per poder respondre, haurè de practicar la mecanografia. Per cert, espero que la pregunta sigui retòrica i no em demanis demà una resposta. ;P
Jo amb tanta pressió de temps no sé comentar, Eva.
M'agrada llegir i rellegir el post, contemplar les fotografies i defugir del complexe de conillet d'Alícia al país de les meravelles que fa que acabin sortint uns comentaris més aviat breus, massa concissos i, a vegades, gens relacionats amb el que planteja el blocaire que els publica.
En definitiva, que preferia els exàmens de desenvolupament que els tipus test en els que ben poques possibilitats tenies d'enredar amb paraules, amb mots imprecisos, al pacient professorat .... (bla-bla-bla)
Ostras!!!!, Buenos dias Eva, no soy partidario de las prisas sobre todo en las decisiones, pero la estetica de lo expuesto me sugiere que para actuar en cualquier caso y con celeridad, por lo menos deberia haber seguridad en el consenso. Dado mi lentitud de meninges, al final y en unos 10 min. aprox.se me ocurrio: ¿Que Fem...l´amor o la guerra?, espero que sigui lo primer, la resposta. Aclaraciones: El amor en general, jajaja. Un plcer retomar por aqui el contacto. Petonets a la mestra. Jesus P.D. Tampoco he tardado tanto, no?
bo el poema i interessant d'anar donant un tomb pel teu bloc. Per això els parenents anem mirant com ho feu els que ho feu molt millor. M'he agregat per seguir gaudint de les teves notes. El meu bloc, més modest és aquest, per si vols donar-hi un tomb.
Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]
Es que el tiempo vuela, para adelante y para atrás, y el tren que pasa es siempre el mismo, pero lleva a distintos lugares, y a veces elegimos quedarnos en la estación tomándonos una cerveza. Ya ves, así somos, hasta que claro, morimos.
El tiempo, como siempre muy relativo, depende de dónde, cómo, con quién: pasa lentamente o muy muy rápido. Supongo que es cuestión de controlarlo al máximo, para que nos afecte el mínimo.
Aunque creo que siempre nos controla a todos nosotros. Somos producto de nuestro tiempo. No?
Muy buena la poesía Eva, muy ingeniosa. Sigue escribiendo, si tienes tiempo jejeje. Saludos. PD: soy muy lento.
28 comentaris:
llàstima ja m'ha passat el temps per poder respondre, haurè de practicar la mecanografia.
Per cert, espero que la pregunta sigui retòrica i no em demanis demà una resposta.
;P
jolineeees!!! quin estrés nena!!!! m'encanta la foto!
petonet
Tres segons passen mooooolt ràpid!! :-))
I aquests bitxos tan simpàtics? ;-))
Simpàtic poema!
Una abraçada
es coses realment importants de la vida es decideixen en tres segons, amb preguntes que per tota resposta necessiten només una mirada còmplice
Qué bonito poema. Y es que esa es la clave de todo, saber manejar el "tempo" de los acontecimientos.
Muy simpáticos los ratoncillos de peluche
Besos
em dónes més temps?
Bello poema.. me gusta..
Un placer pasar por tu blog
Un abrazo
Saludos fraternos..
El tiempo es tan elástico ...
Además, si eres una ratita de esas ... piensa que viven unos 2 o 3 años ... con 3 segundos tienen mas que suficiente para hacerse esa pregunta
Sort que només era na oregunta, si arriba a ser un desitg em llenço per la finestra ja ja ja
Petons
Jo amb tanta pressió de temps no sé comentar, Eva.
M'agrada llegir i rellegir el post, contemplar les fotografies i defugir del complexe de conillet d'Alícia al país de les meravelles que fa que acabin sortint uns comentaris més aviat breus, massa concissos i, a vegades, gens relacionats amb el que planteja el blocaire que els publica.
En definitiva, que preferia els exàmens de desenvolupament que els tipus test en els que ben poques possibilitats tenies d'enredar amb paraules, amb mots imprecisos, al pacient professorat .... (bla-bla-bla)
Has dit tres segles, oi? :)
I el rellotge que mai no s'atura!
Salutacions,
S.
Ostras!!!!, Buenos dias Eva, no soy partidario de las prisas sobre todo en las decisiones, pero la estetica de lo expuesto me sugiere que para actuar en cualquier caso y con celeridad, por lo menos deberia haber seguridad en el consenso.
Dado mi lentitud de meninges, al final y en unos 10 min. aprox.se me ocurrio:
¿Que Fem...l´amor o la guerra?, espero que sigui lo primer, la resposta.
Aclaraciones: El amor en general, jajaja.
Un plcer retomar por aqui el contacto.
Petonets a la mestra.
Jesus
P.D. Tampoco he tardado tanto, no?
Por favor, tan ssólo, dame un segundo más... sólo uno. Lo justo para decir te quiero.
Saludos y un abrazo
bo el poema i interessant d'anar donant un tomb pel teu bloc. Per això els parenents anem mirant com ho feu els que ho feu molt millor.
M'he agregat per seguir gaudint de les teves notes.
El meu bloc, més modest és aquest, per si vols donar-hi un tomb.
"Al vent"
http://www.miradesalvent.blogspot.com
Salut i sort
Jordi
Abans volíem tres desitjos, i ara només tenim tres segons.
La importancia del tiempo y de saber lo que quieres realmente... esa es la moaraleja del día.
que estes muy bien, una sonrisa para ti.
Au revoir & Adio
PD: Y respecto a la pregunta realizada en tu comentario : Trabajar
A mi també se m'ha passat ja que m'he quedat rellegint vàries vegades el poema :)
tres segons sòn poca cosa per respondre. encara que en un segon et poc canviar la vida...una abraçada
Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Què bonic! :)
Ben cert! Com passa el temps... i ni tan sols ens adonem!
Es que el tiempo vuela, para adelante y para atrás, y el tren que pasa es siempre el mismo, pero lleva a distintos lugares, y a veces elegimos quedarnos en la estación tomándonos una cerveza. Ya ves, así somos, hasta que claro, morimos.
Un beso!
i jo que sóc indecissa, insegura, inconstant... i ja ha passa??? una monada els tres ratolinets!!
Si sabes manejar las situaciones y ejercees el control como forma de vida tienes mucho ganado...
Muy buen poema Eva. Un abrazo!
i això, aplicat a la vida diària, em deixa amb la sensació de que no em donarà temps de fer tot el que voldría fer... ainssss
Molts petonets
Encarna
Tres segundos pasan demasiado rápidos... a veces es tanto tiempo... q dilema Dios...
Buenas letras Eva, como siempre...
Un abrazo grande!
El tiempo, como siempre muy relativo, depende de dónde, cómo, con quién: pasa lentamente o muy muy rápido. Supongo que es cuestión de controlarlo al máximo, para que nos afecte el mínimo.
Aunque creo que siempre nos controla a todos nosotros. Somos producto de nuestro tiempo. No?
Muy buena la poesía Eva, muy ingeniosa.
Sigue escribiendo, si tienes tiempo jejeje. Saludos.
PD: soy muy lento.
Publica un comentari a l'entrada