Què fem...?

...mmmmm...

Tens tres segons
tres anys
tres segles
per fer la pregunta

una de sola

tres segons
massa curt
tres anys
massa llarg
tres segles

ja no hi seré

massa tard
ja han passat els tres segons

(Yvon Le Men/ Miquel Desclot)

Fent camí!

Sempre cal avançar i només mirar enrera per omplir-nos d'experiències...

Pensaments

Sovint no van enlloc,
sovint no els pots transmetre,
sovint els vols oblidar,
sovint els vols rebutjar,
sovint els vols entendre,
sovint els vols regalar,
sovint....

Sensacions de colors

Sobre fons blanc o negre

s'escampen centenars de sensacions

que creen un bellugadí i fascinant

món de sentiments....

brota l'alegria

creix la felicitat

augmenta el desig

apareix l'estabilitat

s'olora la frescor

participa la serenitat

...

Com una paleta de colors

on el pintor realitza les seves barreges

barregem les sensacions a la paleta

dels moments que ens toquen viure

Per això

hi ha

sensacions de mil colors.

Tot passa!!!

Alegries i tristeses

són com les ones del mar:

cada vegada que vénen,

cada vegada se'n van.

(Marc Granell)

I sort que van i vénen...

Esperant la primavera....

Tot i que semblava que ja era aquí, encara espero el moment de poder

dir:

"ha arribat la primavera"

(espero que us agradi aquest quadre que vaig acabar fa temps i que recrea, per mi, el despertar de la natura...)

Al jardí jo m'entraré

i floretes colliré.

Si vols veure ocells volar,

vés pel maig a la muntanya

si vols veure ocells volar,

vés pel maig al colomar.

Allí canta el rossinyol

la guatlla i la cardenera.

També hi canta la puput

en el temps de primavera.

(Joan Amades)

Creacions conferencials

Assistint a una de les últimes conferències

vaig poder observar la gran habilitat que tenim les persones

per plasmar sobre un paper el contingut que se´ns vol transmetre.

Tot aquest contingut queda traduït en:

línies

traços

flors

cercles

cenefes

i un llarg etc....

He arribat a la conclusió que són les paraules que deambulen

per la sala les que desperten aquesta vena artística

que portem tan amagada i que només surt en aquestes situacions.

Aquest és el veritable poder de les conferències?

Aquí us deixo la meva petita aportació artística a les creacions conferencials....

Tal dia com avui, 6 de març...

Cada dia és un nou dia

diferent i singular,

de cap a peus nou de trinca,

tot ell llest per a estrenar.

El dia d´ahir, ahir es moria

i ja mai més tornarà.

Que demà vinga o no vinga

el de demà ningú ho sap

i si ve serà un nou dia

amb distints ulls i altre nas,

amb una boca distinta

i un diferent caminar.

Cada dia és un nou dia,

tot ell únic i especial

(Marc Granell)

I els anys també, cada any és únic i especial

per això me´l vull FELICITAR...

Ara arriba en Carnestoltes....

Per fi, després de molt de temps

he aconseguit acabar aquests pallassos tan simpàtics....

Espero que us agradin molt... a mi m´encanten....

Durant el carnaval
regna un animal,

en el món al revés

l´or no val res,

una nina és vella

i el llop, una ovella,

els mestres són ignorants

i molt savis els infants....

Bon Carnaval!!!

La capseta dels núvols

Arribant avui ... he obert la capseta....

d'ella han sortit bocins de núvols que s'han enlairat

cobrint el cel.

Quina sensació més estranya...

de sobte m´he trobat dansant, d'un lloc a un altre, sense direcció,

em deixava portar!

De cop i volta l'esgarrifança s'ha apoderat de mi:

llampecs

trons

desordre

caos

...

En obrir els ulls, la serenitat m'acompanyava...

No se si tornar-la a obrir ...

Juegas?

Triste realidad darse cuenta que somos una carta en una baraja...?

Una carta sin importancia o con toda,

con suerte o sin ella,

utilizada o ignorada...

el valor depende del juego.

Para qué jugar? Si quiero que se me valore por ser yo...

por ser como soy.

Perder o ganar?

Porqué?

Simplemente jugar o apostarlo todo a una carta,

a esa carta...

Porqué no arriesgarse? Qué hay que perder?

En el juego de la vida ni se pierde ni se gana, se aprende:

quiero jugar!!!

Frankfurt

4 dias, 5 amigas: Frankfurt

Frío, nieve, lluvia, viento,... han sido los impedimentos

que no nos han dejado disfrutar

al 100% de esta ciudad

que tiene la gracia de cambiar totalmente con el

simple hecho de cruzar un puente .

De los rascacielos, y simplemente caminando,

entras en calles sacadas de cuentos....

Alegría, risas, amistad, recuerdos,...

es lo que nos llevamos

de estos días grises pero llenos de color

gracias a la espontaneidad y las ganas de pasarlo bien.

...

Plou i fa sol...

El somni de la lluna

La lluna tan blanca... sembla de paper...

Si la lluna poguès somiar... de ben segur que ho faria.

Somiaria viure un dia intens, d'aquells plens d'emocions que et fan riure, cridar, estimar, il·lusionar-te, disfrutar... un dia ple, un dia que deixa de banda la seva soletat.

També somiaria que plora, que plora en despertar... perquè torna a la seva realitat, una realitat envoltada d'estels fugaços que paren poc al seu voltant...

Agraeix a les estrelles que li fan costat, la seva amistat... desitja que no s'apaguin i l'ajudin a oblidar el malson d'haver de despertar...

Això somiaria la lluna ... si fos jo.

Ai, quin fred que fa!!

Ai, quin fred que fa!

tinc les cames enrampades,

tinc les mans encarcarades,

tinc el nas fet un glaç...

Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!

Jo no el puc pas aguantar!

...

(Josep Carner)

I així s´ha quedat la meva agulla de cosir, glaçada!!!

Bon any!!!

Estrenem nou any!!!

... el que va acabar ahir ja mai més tornarà,

i en el següent ja hi pensarem .

Esperem que aquest 2009 sigui únic i especial,

com els que hem deixat i els que vindran.

Bon any!!

Punt i seguit

El fred ha fet la seva feina.

3 punts de llibre personalitzats,

us agraden?

Fil a l´agulla!

Con el frío que hace no apetece salir...

es el momento ideal para comenzar a hacer cosas nuevas!!

Fer-se un mateix cada dia, posant fil a l´agulla.

A,B,C...

...

Novembre, mes de tardor
que l´hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d´una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.

...

(Miquel Martí i Pol)

Un lloc per desconnectar...

El meu petit raconet... al cole!

Bé, us presento el meu company inseparable de feina, passem junts gairebé tot el dia...

Crec que necessita una nova imatge,

s´accepten suggeriments!!!

Sembla mentida el que dona de sí aquest petit espai....