19 de febrer 2010

Un camí!


Un camí, quina cosa tan curta de dir
i tan llarga de seguir.

(Josep M. de Segarra)

Terres de la Garrotxa

23 comentaris:

Adolfo Payés ha dit...

Que gusto volver a leerte..

U beso

Un abrazo.
Saludos fraternos...

Que disfrutes del fin de semana..

garbi24 ha dit...

Ben tornada....!!!!!!

Albert B. i R. ha dit...

És més, alguns cops quan més llarg és el camí més satisfactori és el que s'hi troba al final.

Assumpta ha dit...

Holaaaa!!! Quant de temps sense "veure't" :-))

I vens amb una frase d'aquelles... curtes, com la pròpia paraula "camí", però ben plenes de significat... I és que té tota la raó. Com ens costa ser constants i seguir allò que ens proposem!!

Xarnego ha dit...

Viatger, tu que no planys
el teu destí rodamón,
que t'emmena a caminar,
veuràs, passants uns anys,
que el millor del món,
ho tens a casa, esperant.

(com a casa, Besalú)

Jorge Martin ha dit...

como diu el refran totos els camins ens porten a Roma... Sempre tots el camins porten algún lloc. Simplement nosaltres els en de saber escollir...Una abraçada...

òscar ha dit...

Ja està bé!!! :(
Des de la Catosfera no hem enviat a Paco Lobatón ni als redactors del Diario de Patricia perque no ens agraden els espectacles :)

Seguim fent camí, tots plegats, ho digui Segarra o Sopa de Cabra.

Petoooonets Eva.

Food and Drugs ha dit...

Para caminos poéticos y realmente épicos, el de Santiago. El problema en mi caso es que empezando desde Ourense, no tiene mucha gracia. Algún día, si tengo tiempo (cuando me jubile, con 90 años), lo emprenderé desde Roncesvalles.
Besos

araceli ha dit...

Un camí per per fer a peu, a poc a poc, gaudint de cada pas, de cada olor...

I si és dalt d'un ruc, encara millor!

Deric ha dit...

llarga i difícil

Carlos ha dit...

A tots els camins podem ensopegar amb alguna pedra... vols dir que no t'has passat posant-hi? ;-)
Que bonica que és la Garrotxa en bona companyia.

DANI ha dit...

Caram! quan de temps!

Bonica foto.

Petons de nou

gominola ha dit...

Molt maco...
I es veritat

Adolfo Payés ha dit...

Que gusto es leerte, y releerte es siempre un placer..

Un beso


Un abrazo
Saludos fraternos..

Josep ha dit...

Gran el Segarra!

La sonrisa de Hiperión ha dit...

En esta tarde lluviosa de finales de febrero para por tu universo de letras es una maravilla... Pasé a saludarte y a echar un ratito por aquí.

Saludos y un abrazo enorme.

- assumpta - ha dit...

Pas a pas, ni que sigui poc a poc anem fent camí.

Com m'alegra de saber-te de nou per aquí!!!

Una abraçada, Eva.
;)))

Patrícia Montañés ha dit...

Què bonic! Curt, intens i cert. M'agrada!

Un petonet

Sadurní Vergés ha dit...

Hola Eva, m'alegro que citis Sagarra. Li tinc un afecte especial al "Poema de Nadal". El desembre passat el vaig llegir en públic, amb quatre companys més, a l'església de Santa Maria de Lluçà.

Salutacions,
S.

MeloW ha dit...

Caminamos buscando metas? … o buscamos salidas simplemente para caminar?… yo lo unico que se es que pronto habrá espárragos por las matas y están muy buenos en plan tortilla

Mireia ha dit...

I de vegades hi ha camins que no sabem on ens porten, oi?

Diego ha dit...

La vuda es un proceso un tanto largo... pero provechoso

que estes bien.

Au revoir & Adio

Jordi Tudó ha dit...

Penso exactament això cada vegada que vaig a estirar les cames...

Cuida't