15 de gener 2009

El somni de la lluna

La lluna tan blanca... sembla de paper...
Si la lluna poguès somiar... de ben segur que ho faria.
Somiaria viure un dia intens, d'aquells plens d'emocions que et fan riure, cridar, estimar, il·lusionar-te, disfrutar... un dia ple, un dia que deixa de banda la seva soletat.
També somiaria que plora, que plora en despertar... perquè torna a la seva realitat, una realitat envoltada d'estels fugaços que paren poc al seu voltant...
Agraeix a les estrelles que li fan costat, la seva amistat... desitja que no s'apaguin i l'ajudin a oblidar el malson d'haver de despertar...
Això somiaria la lluna ... si fos jo.

12 comentaris:

Els dijous nous ha dit...

Quin gran post! l'he hagut de rellegir dos cops per a captar-ne tota l'escència!! La Lluna, el més místic i màgic de tots els astres...i curiosament el més proper a nosaltres!
Salut!

òscar ha dit...

la lluna, com tothom, de tant en tant somiem ser el que no som.

si jo fos lluna somiaria ser sol i, sobretot, si fos hivern somiaria ser estiu.

molt bona setmana!!!

Cesc Sales ha dit...

Totalment d'acord amb l'Òscar. Somiaria ser sol!! LLum, calor, energia...

Deixaria per uns instants de ser el costat fosc!

Salut

Cesc

Kurmà ha dit...

La Lluna i el Sol.
L'hivern i l'estiu.
La llum i la foscor.
Etc...

Som allò que ens falta.
No en tingueu cap dubte!

Salutacions!
(Alguna recomanació musical?)

Esther ha dit...

¡Hola!Me alegran mucho tus visitas.Escribes cosas muy bonitas.Saludos.

margarida ha dit...

saluda a la lluna de Frankfurt!, jo em conformaré amb la de Reus, Granada haurà d'esperar...:(

bon viatge!

Carlos ha dit...

Espero tenir l'honor de ser una d'aquestes estrelles.

Javier ha dit...

y si tu no eres luna, eres al menos algo muy muy parecido, y tus sueños son estrellas en sí, que no solo le hacen compañia a la luna, sino que la mantienen viva,

besote!

pd: algo de deporte no me vendría nada pero nada mal!

assumpta ha dit...

Preciós post !
Tot un plaer haver-te descobert !

Dani ha dit...

Soc la lluna i et puc assegurar que no et devies massa dels meus somnis.

Soc la veritat del día.

Petons nocturns

Vouken ha dit...

Todos tenemos una luna en la cabeza, en la que la poseemos, es nuestra, celosa la tenemos, pero en ocasiones muy breves la comparimos con alguien especial

Unknown ha dit...

Hola, buena foto...

Has probado de pedirle a la Luna lo que quieres, lo que sientes... depende, a veces funciona.
Muchas veces suele concederlo.

Nuestras vidas en cierta forma también dependen de ella.
Está demasiado cerca para no hacernos caso.
PD: Igual me ha dado mucho la Luna y me ha afectado la ilusión. Regalo optimismo.