17 de març 2009

Creacions conferencials


Assistint a una de les últimes conferències
vaig poder observar la gran habilitat que tenim les persones
per plasmar sobre un paper el contingut que se´ns vol transmetre.
Tot aquest contingut queda traduït en:
línies
traços
flors
cercles
cenefes
i un llarg etc....
He arribat a la conclusió que són les paraules que deambulen
per la sala les que desperten aquesta vena artística
que portem tan amagada i que només surt en aquestes situacions.
Aquest és el veritable poder de les conferències?
Aquí us deixo la meva petita aportació artística a les creacions conferencials....

33 comentaris:

òscar ha dit...

ostra ... el meu negat-conjunt-buit talent per qualsevol traç semblant al dibuix feia que jo, a les conferències, prengués senzillament apunts. de mala gana, això si.
ara, les trucades al fix del meu despatx fan que faci unes formes geomètriques de nota (no dic quina!)

bona nit evaaaaaaaa!

Assumpta ha dit...

Genial, genial!! jejeje

M'has fet riure un munt perquè és el mateix tipus de dibuixet que faig jo cada vegada que estic a un lloc on se suposa que hauria de prendre nota però no diuen res que m'interessi mínimament. I he de dir, amb tota sinceritat, que sóc bastant bona prenent apunts... però hi ha algunes coses tan soporíferes que desperten molt més la vena artística :-))

Petons!!!

Carlos ha dit...

Vaja, vaja, així que tu també has caigut, tot i que la meva especialitat són les sessions d'avaluació, JEJE, a veure si ara em faràs la competència.

Molt bé Eva,domines tots els camps.
Cada vegada ets més JASP
;))

MIA ha dit...

a mi també em passa , vas fent dibuixets i més dibuixets , i formes i més formes, i el llapis no para quiet, fins aviat. mia

Vicent Terol ha dit...

Aquest dibuix, és una evasió o una traslació? ;)

margarida ha dit...

booona reflexió!!! crec que la podríem ampliar a les converses telefòniques, als claustres, les reunions de cordinació...no?
petonet artista!

NURI ha dit...

Ai valga'm deu, com pot ser fer dibuixets a una conferència????
jaja, això no pot ser que no ho fa nintú Eva??!!!
Alegria, lo seu seria fer un recull dels dibuixets que es fan en tot tipus de reunions, conferències, .... seria la bomba, o no??
Ale, un petonet.

rebaixes ha dit...

Veig que no es fan línees rectes.
Heu provat, que dic jo? de no aixecar el boli i anar seguint i si volguessiu fer algo concret la ma seguiria? Després ho presenteu al conferenciant i vaja...Per que els apunts son allí tots barrejats.Anton.

Mireia ha dit...

hola Eva, t'enllaço al meu blog. El teu m'ha agradat força

DANI ha dit...

Jo diria que això és producte de l'aburriment en front d'un conferenciant amb un to constant i monoton ;)))

Allek ha dit...

hermoso... como tu...

Anònim ha dit...

Buen blog. Pasate por los míos si gustas (son 2) Si ves o lees algo que gustes, nos hacemos seguiodres. Gracias!

Javier ha dit...

Eva, las conferencias siempre despiertan algo, cuando no nos duermen! Y ese dibujo es un gran hallazgo verdaderamente. Presiento una mano sobre la derecha, escondida o quizás formando parte del tallo de una de las flores?

Te dejo un besote!

PD: Yo cuando estoy aburrido, arruino cuadernos!

Anònim ha dit...

Ya me tienes de seguidor. Espero lo mismo de ti. Gracias , y nos leemos.

Mireia ha dit...

Hola, Eva, he escrit un post sobre l'ESCOLA, com que ets mestra m'interessa la teva opinió.
Gràcies

Luchete ha dit...

Buenas, se puede divisar este bello rincón en castellano? Gracias... un saludito!

Deric ha dit...

per mi això és l'obra de l'avorriment

assumpta ha dit...

Quanta raó que tens!
Si és que moltes vegades, sort en tenim dels fulls i els bolígrafs que a més de fer-nos sortir la vena artística (de la teva, si més no, no ens en queda cap dubte !)
en ajuden a no adormir-nos en mig d'una conferècia... reunió...
Els hauriem de guadar amb el dia i el motiu "pel qual van ser creats" i poder visualitzar-ho al cap d'uns anys, a veure que hi veiem llavors.
Bona setmana Eva i un petonet !!!
;)

bajoqueta ha dit...

jajaja totalment expossable, d'aquí a la fama com pintora ;)

Jo sempre dibuixo estrelles... perquè serà??

Anònim ha dit...

Hola, no coneixia el teu blog, però he passat aper dir-te que m'ha agradat molt el comentari sobre educació que has fet al blog de la Mireia.
records des del País valencià

aapayés ha dit...

Muy hermosos versos, me los quedo, así lo leo en mi pecho siempre..

saludos fraternos espero poder regresar y claro que lo haré , te sigo para poder compartir versos..

hermosos tus poema..

saludos fraternos

un abrazo

Anònim ha dit...

Fa un temps, en un programa que feia en Joan Barril per la tele, van fer na exposició de "creacions de reunions ", això, dibuixos que la gent fa a les reunions. Era bestial, una creativitat desbordant.
Jo arrossego una llibreta a totes les reunions que vaig on, apart de les anotacions de feina, tots els marges estan farcits de decoracions diverses. Per a mi no és una manera de vencer l'aburriment, és una manera de seguir el fil i mantenir la concentració mentre tinc les mans ocupades

Eva ha dit...

Gràcies Abel... de fet és el que vivim i veiem cada dia a les escoles...
Salut!!!

Aramiz ha dit...

rojo y negro,,,,,,
ying yang,,,,,,

gracias por el abrazo eva,,,,,
y por pasarte,,,,,,
un saludillo,,,,y petons.

J.M. ha dit...

I és que, de vegades, la inspiració surt en/de qualsevol moment.

Vouken ha dit...

Todo lo que hacemos en si es una forma de comunicarnos … el lenguaje que muchos defienden a capa y espada, que mi castellano es mejor, que mi catalan es mejor, baaaah, menuda tontería, el lenguaje es algo artificial que hemos desarrollado para entendernos mejor … o això creiem, y clar que tenim que enriquir-nos d´ ell i de tots els que puguem, però que això no eclipsi la nostra comunicació real com quan algú plasma el seus sentiments en un dibuix o qualque cosa artística, aquest llenguatge es el que tenim que preservar

Jordi Casanovas ha dit...

sóc de la vessant geomètrica, literalment amb un llapis no sé fer la o amb un canuto...

La sonrisa de Hiperion ha dit...

Precioso blog el tuyo.
Saludos

susana ha dit...

Home! no m'estranya que et dediquis a fer aquestes petites obres d'art... amb el número de conferències, reunions, assemblees, xerrades que fas a la setmana... al final ha de sortir la teva vena ARTística! Esclar que sí! Pas ho diria ningú aixo, desprès fas el traspàs d'informació la mar de bé!
Resumin; ets una CRAC!

Luchete ha dit...

Hola Eva, gracias por pasarte por mi blog...
Ya ví lo del traductor, así q ya me podré pasar por aquí más a menudo ejejjeje....

Un abrazo y q tenga usted buena semana!

Xaj ha dit...

Sos casi cuatrilingue, increíble. Todo un misterio.

Saluditos Eva!

Esther ha dit...

Hola Eva,no me he olvidado de tu pregunta,es que no he tenido tiempo de pararme.Respecto al fimo es una pasta que la venden en pastillas de colores,como la plastelina,esta pasta se moldea combinando colores si quieres y despues se hornea a 130º unos 20 minutos,se deja enfriar y se pone muy dura.Puedes hacer pendienes,pulseras,collares,figuras,botones,etc.Es muy divertido de hacer.

Food and Drugs ha dit...

El arte nos hace libres. Nos permite ser quien nos gusta ser. Tu reflexión me ha animado el día.
Saludos