19 de juliol 2009

Pensaments


Sovint no van enlloc,
sovint no els pots transmetre,
sovint els vols oblidar,
sovint els vols rebutjar,
sovint els vols entendre,
sovint els vols regalar,
sovint....

22 comentaris:

Vicent Terol ha dit...

M'encanten les teues fotos, Eva!

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Sovint, Eva, la gent està molt falta de pensaments i imaginació. Menys mal que tu tens tot aixo i, segur, molt mes. Abraçada!

margarida ha dit...

el més important és no deixar de fer-ho!

Food and Drugs ha dit...

Hay gente a la que pensar le cuesta un esfuerzo monstruoso. No entenderían tu poema y la belleza de sus contrastes.

(Esta vez me he tenido que leer la traducción, pero no importa, me imagino que yo también aprendo cosas en tu blog ;-))

Assumpta ha dit...

Ai els pensaments!!

Tot el que dius és ben cert... completament cert!

Carlos ha dit...

penses molt i sovint, dos grans aventatges, continua fent-lo però si pot ser... que no em porti més feina!!
Petons i abraçades aviat ens veiem.
;p

assumpta ha dit...

Sovint... els comparteixes

Gràcies, Eva!

;)

bajoqueta ha dit...

Com sempre... tens molta raó.
Sort que hi ha de totes maneres sino malament :)

Mi Alter - Ego Super Espiritual ha dit...

Las personas nos debemos ir renovando constantemente para ser mejores... busquemos entregar lo mejor aun cuando lo creamos pasajero esta existencia.

Que estes muy bien,un abrazo.

Au revoir

Josep ha dit...

sovint sobren
sovint són els dolents els que guanyen...

La sonrisa de Hiperion ha dit...

Imaginación...? aquí, en esta casa, a raudales...

Saludos

òscar ha dit...

sovint els deixem volar massa però també massa sovint insistim en lligar-los al terra. l'equilibri dels pensaments és una màgia que necessita de molta, moltíssima, pràtica.

JESUS y ENCARNA ha dit...

en aquests moments millor que no els regali, que ningú no té cap culpa!!!
Petonets
Encarna

Javier ha dit...

Hermosas palabras, Eva. Y bellísima imágen, tan llena de libertad y vértigo.. es que acaso se puede tener una sin la otra?

Te dejo un beso!

rebaixes ha dit...

M'agrada infinit que vinguis a veure el que em dicta el pensament, però quan et busco per obrir-me camins amb les idees teves em trobo el pas barrat, avui m'assec al pedrís que he trobat a casa teva i torno a sentir l'escletxa de pensaments que poden renovar-se.Anem fent camí...i repós de tant en tant.Anton.

RaT ha dit...

sovint ho vius/els vius depressa i amb intensitat. Sovint penses en aturar-te però sovint ho gaudeixes massa i penses per què aturar-te. Sovint.

Jorge Martin ha dit...

sovint l´amor és el reflexa de nosaltres mateixos...una abraçada

Luchete ha dit...

Sí, es importante reciclarse, sí, esimportante examinarse así mismo, sí, esimportante hacer reconocimiento personal...es muy importante, sí...

Me hiciste pensar con este pensamiento Eva...

Un abrazo grande, buen post! Buena semani!

Esther ha dit...

Hola Eva. Que tal el verano? espero que lo estes disfrutando. Gracias por tu visita, aunque no escribes mucho veo que estas muy atenta a mis entradas, saludos.

Dylan Forrester ha dit...

Al menos por el traductor te discierno.
Interesante poética.

Saludos...

Ely ha dit...

Me cuesta pensar, me aburre.
Lindo blog, me gusto. Un beso.

Vouken ha dit...

Las guerras en el mundo terminaran cuando podamos transmitir via bluetooth nuestros pensamientos :D