24 d’agost 2009

Fent camí!


Sempre cal avançar i només mirar enrera per omplir-nos d'experiències...

45 comentaris:

lluis gil ha dit...

Hola Eva,
t'he trobat a través del blog d'en Jesús Tibau.
Et convido a fer un tomb pel meu blog personal: http://laparaulaescrita.blogspot.com,
i pels altres també, si vols.

Salutacions!

Carlos ha dit...

de fet som productes d'allò que ens ha passat i hem viscut, tant bo com dolent,... això sí, sempre per avançar amb ALEGRIA i amb una mica de sort en bona companyia.

una setmana i tornem, però sempre amb ALEGRIA.

Jajaja petonets

Vicenç Bon ha dit...

Eva,

Et vaig llegint però ja veus que no faig comentaris. Però avui en tinc ganes, o me n'has fet venir.
El primer que t'han fet és especialment inspirat, no hi ha res a dir. El segon, el d'en Carlos, és el que hi ha, té tota la raó i com podem veure té el futur entre mans.
Jo, què vols que et digui. Llegir el teu bloc és una bona manera de fer camí sense perdre el temps i de mirar enrere sense ensopegar...

Jesús M. Tibau ha dit...

me n'alegro d'haver estat pont de coneixences

USD ha dit...

el passat no ha de ser una àncora que ens impedeixi avançar

Josep ha dit...

els retrovissors també eviten accidents. Això sí, sempre has de mirar endavant.

Assumpta ha dit...

Bona frase!! A vegades pot costar, però és el que hauriem d'intentar, sempre avançar!!

Vicenç Bon ha dit...

Jesús M.,
Les coses més interessants les fem sense voler. La voluntat hi posa llums i decorats, i són menys nostres: són més per als altres.

Anònim ha dit...

Ens anem omplint de capes amb el temps i de vegades hem de rascar una mica per saber com som i d'on venim...

Vicenç Bon ha dit...

Eva,
Posa una altra foto, que de tanta transcendència se'ns cauran els cabells! Amb aquesta calor això no pot ser bo...

Food and Drugs ha dit...

Experiencias inolvidables: Eso es lo que todos buscamos consciente o inconscientemente. Y todo pasa por arrancarse a andar, ciertamente. Y parar solo lo imprescindible.
Besos.

Garbí24 ha dit...

I per recordar bons moments......

margarida ha dit...

m'agrada aquesta reflexió!

rebaixes ha dit...

Anar descalç de peus,
no de pensament
Les plantes endurides
amb els dits nets de veus
que no estranyin les durícies
que en el camí arrepleguem...
Dalt el cap com far marí
guia els peus vers l'infinit. Anton.

DANI ha dit...

De tant en tant també cal mirar enrera per veure si em tingut sort.

Petons de nou

Eva ha dit...

El passat és com un paradís perdut, només existeix en la nostra ment. Té paranys perillosos com l'enyor i l'oblit.
El present i el futur són les aventures més apasionants de la teva vida, tot estar per fer i inventar.
Aquesta llibertat tan gran avegades fa por i ens fa avançar més poquet a poquet.
Les experiències no serveixen per a res. L'home és l'unic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, per això penso que el millor és avançar cada vegada en camins nous i diferents. Potser cometerem nous errors però no els repetirem.

Vicenç Bon ha dit...

Eva, has tingut molt d'encert amb la teva frase d'inici. Completament contrària a la de l'Eva Ventura, el teu alter ego.
Eva Ventura, es veu ben clar que el teu no és el materialisme dialèctic. Amb la teva teoria, que és molt bonica, els bancs i les caixes farien bonc negocis i la Nissan tindria un futur esplendorós. Tots miren sempre endavant.

Deric ha dit...

sàbies paraules!

Mireia ha dit...

Efectivament, mirar endavant ens "salva" de molts maldecaps.
Preparada per al retorn al cole?
petons

Vicenç Bon ha dit...

Mireia,
Sense acabar d'entendre (potser no cal) el sentit del que acabes de dir, em poso al teu costat en el camí només perquè has posat "Camí de sirga" en una llista de llibres preferits. Rep de tot cor la castedat del petó d'un nou amic.

assumpta ha dit...

El passos que deixem enrera, són els que ens han conduit on ens trobem. Des d'on som ara, podem veure el camí a seguir.

El meu últim títol de post acaba dient: ... un any compartint camí.
M'agrada pensar que hi ha camins que conflueixen...

Petons!!!
;)

Luchete ha dit...

Muy buenas Eva... me gusta tu entrada...sencilla pero directa, y llena de contenido en tan pocas palabras, me a gustado sí...

Dice Revólver..."es mejor caminar que parar y ponerse a temblar..."...

Un abrazo grande y pasa buena semani!

Jorge Martin ha dit...

lo més important en la vida és sempre avaçar, mai mirar enrere. Les experiencies les portan els avanços. Avançar com persona, com una individualitat, en el treball sempre avançar i apendre dels errors....una abraçada

La sonrisa de Hiperion ha dit...

Ven y pisa la arena conmigo. Necesito tus pies para sentirlos junto a los mios. No hay días de sol en ninguna playa, sino están tus pies juntos a los mios.

Saludos!

JESUS y ENCARNA ha dit...

Bon dia Eva, disculpa si noi te escribo en Catalan,"Tot i que soc fill de aquesta Terra", podria ser desastroso y no lo digo por quedar bien, mas bien me lo digo a mi mismo, aunque existen los traductores, las prisas por visitar y responder en mis circusntacias temporarias, son de "vamos que nos Vamos", ja.
Lo peor es el personal que avanza "carregat de punyetes", la tradicion a rajatabla, las experiencias solo les representa un tras-pies....

En fin, aprovecho la visita para agradecer la tuya en nuestra casa,
¡Ah!...ya sabes no dejes que se estropee tu sonrisa, los niños la necesitan.
Petons per la mestra.
Jesus

Luchete ha dit...

Buenas compañera, te dejo un abrazo y espero q tengas una dulce semani y q sigas caminando... cuídate!

òscar ha dit...

de tant en tant una mirada enrera no va gens malament. per no tornar-nos a ensopegar com el dia que varem trobar-nos un sot, però sense perdre de vista el camí que sovint presenta branques que ens deixen un ull a la virulé.

petoooooons!

La sonrisa de Hiperion ha dit...

Caminemos juntos pues...

Slaudos y un besazo!

Aramiz ha dit...

hola Eva solo pasando a dejarte un saludo!!!

bajoqueta ha dit...

Ben dit! A mirar cap endavant :)

Luchete ha dit...

Sí, es cierto... sólo para recordar lo bueno y lo q hemos aprendido... es mejor ir de frente... encima se ve el paisaje con más amplitud...

Buena reflexión sí, va acorde con la mía Eva...

Un abrazo grande y pasa buen finde!

Deric ha dit...

ho intento, però em costa tant!

Luchete ha dit...

Q tengas buen finde guapa, un abrazo grande!

Lázarus ha dit...

Ni hacia delante ni atras, prefiero mirar al suelo por si encuentro alguna moneda.

Anònim ha dit...

avançar amb alegria i sinceritat... sempre! I sense perdre la memòria, els principis, els afectes... M'agrada haver conegut el teu blog! si vols venir, seràs benvinguda a blocs.mesvilaweb.cat/ricard99 on escric, ricard99

assumpta ha dit...

Evaaaaaaaaaaaaaaa!
Tot bé?
Un petó!

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

... ...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazon
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


TE SIGO TU BLOG




CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesia ...


AFECTUOSAMENTE
al vespre




jose
ramon...

Vergónides de Coock ha dit...

Que bella que eres, no entiendo lo que escribes; disculpa mi ignoracia sólo soy un simpe basurero. Suerte.

Esther ha dit...

¡Hola! Gracias por tus visitas, como ves yo tambien estoy ocupada y no actualizo tanto como antes. En cuanto a la muy buena frase que as puesto en el blog tienes toda la razón,saludos.

Luchete ha dit...

Pero... joooo... actualiza ... porfi... q a mí me gusta leerte!!!

Un abrazo grande y pasa buena semani!

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies, Eva
Salut i Terra

Vouken ha dit...

Avanzando y viviendo el presente ...

Lo de estar pendiente del futuro y recordar el pasado no es una buena opción en la vida ... el pasado es como un grabado metálico que aviva su recuerdo en su profundidad y nos cuesta tapar … y el futuro, es tan incierto e idealista … como la zanahoria atada a un palo que persigue un asno ingenuo

Anònim ha dit...

sí, cal sempre avançar sense oblidar que avancem gràcies al que hem deixat enrere... breu i concís

Jordi Cirach ha dit...

Hola! M'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje

Bé, desitjo que també t'agradi el meu. Una abraçada :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα

gominola ha dit...

És molt bonic...