25 d’octubre 2009

Què fem...?

...mmmmm...

Tens tres segons
tres anys
tres segles
per fer la pregunta

una de sola

tres segons
massa curt
tres anys
massa llarg
tres segles

ja no hi seré

massa tard
ja han passat els tres segons

(Yvon Le Men/ Miquel Desclot)

28 comentaris:

Carlos ha dit...

llàstima ja m'ha passat el temps per poder respondre, haurè de practicar la mecanografia.
Per cert, espero que la pregunta sigui retòrica i no em demanis demà una resposta.
;P

margarida ha dit...

jolineeees!!! quin estrés nena!!!! m'encanta la foto!
petonet

Assumpta ha dit...

Tres segons passen mooooolt ràpid!! :-))

I aquests bitxos tan simpàtics? ;-))

Vicent Terol ha dit...

Simpàtic poema!

Una abraçada

viu i llegeix ha dit...

es coses realment importants de la vida es decideixen en tres segons, amb preguntes que per tota resposta necessiten només una mirada còmplice

Food and Drugs ha dit...

Qué bonito poema. Y es que esa es la clave de todo, saber manejar el "tempo" de los acontecimientos.
Muy simpáticos los ratoncillos de peluche
Besos

Jordi Casanovas ha dit...

em dónes més temps?

aapayés ha dit...

Bello poema.. me gusta..

Un placer pasar por tu blog

Un abrazo
Saludos fraternos..

Vouken ha dit...

El tiempo es tan elástico ...

Además, si eres una ratita de esas ... piensa que viven unos 2 o 3 años ... con 3 segundos tienen mas que suficiente para hacerse esa pregunta

DANI ha dit...

Sort que només era na oregunta, si arriba a ser un desitg em llenço per la finestra ja ja ja

Petons

òscar ha dit...

Jo amb tanta pressió de temps no sé comentar, Eva.

M'agrada llegir i rellegir el post, contemplar les fotografies i defugir del complexe de conillet d'Alícia al país de les meravelles que fa que acabin sortint uns comentaris més aviat breus, massa concissos i, a vegades, gens relacionats amb el que planteja el blocaire que els publica.

En definitiva, que preferia els exàmens de desenvolupament que els tipus test en els que ben poques possibilitats tenies d'enredar amb paraules, amb mots imprecisos, al pacient professorat .... (bla-bla-bla)

Has dit tres segles, oi? :)

Sadurní ha dit...

I el rellotge que mai no s'atura!

Salutacions,
S.

JESUS y ENCARNA ha dit...

Ostras!!!!, Buenos dias Eva, no soy partidario de las prisas sobre todo en las decisiones, pero la estetica de lo expuesto me sugiere que para actuar en cualquier caso y con celeridad, por lo menos deberia haber seguridad en el consenso.
Dado mi lentitud de meninges, al final y en unos 10 min. aprox.se me ocurrio:
¿Que Fem...l´amor o la guerra?, espero que sigui lo primer, la resposta.
Aclaraciones: El amor en general, jajaja.
Un plcer retomar por aqui el contacto.
Petonets a la mestra.
Jesus
P.D. Tampoco he tardado tanto, no?

La sonrisa de Hiperion ha dit...

Por favor, tan ssólo, dame un segundo más... sólo uno. Lo justo para decir te quiero.

Saludos y un abrazo

Jordi Tudó ha dit...

bo el poema i interessant d'anar donant un tomb pel teu bloc. Per això els parenents anem mirant com ho feu els que ho feu molt millor.
M'he agregat per seguir gaudint de les teves notes.
El meu bloc, més modest és aquest, per si vols donar-hi un tomb.

"Al vent"
http://www.miradesalvent.blogspot.com

Salut i sort
Jordi

Josep ha dit...

Abans volíem tres desitjos, i ara només tenim tres segons.

Mi Alter - Ego Super Espiritual ha dit...

La importancia del tiempo y de saber lo que quieres realmente... esa es la moaraleja del día.

que estes muy bien, una sonrisa para ti.

Au revoir & Adio

PD: Y respecto a la pregunta realizada en tu comentario : Trabajar

bajoqueta ha dit...

A mi també se m'ha passat ja que m'he quedat rellegint vàries vegades el poema :)

Jorge Martin ha dit...

tres segons sòn poca cosa per respondre. encara que en un segon et poc canviar la vida...una abraçada

Jordi Cirach ha dit...

Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Toni En Blanc ha dit...

Què bonic! :)

Patrícia Montañés ha dit...

Ben cert! Com passa el temps... i ni tan sols ens adonem!

Javier ha dit...

Es que el tiempo vuela, para adelante y para atrás, y el tren que pasa es siempre el mismo, pero lleva a distintos lugares, y a veces elegimos quedarnos en la estación tomándonos una cerveza. Ya ves, así somos, hasta que claro, morimos.

Un beso!

RaT ha dit...

i jo que sóc indecissa, insegura, inconstant... i ja ha passa??? una monada els tres ratolinets!!

Luchete ha dit...

Si sabes manejar las situaciones y ejercees el control como forma de vida tienes mucho ganado...

Muy buen poema Eva. Un abrazo!

JESUS y ENCARNA ha dit...

i això, aplicat a la vida diària, em deixa amb la sensació de que no em donarà temps de fer tot el que voldría fer... ainssss
Molts petonets
Encarna

Luchete ha dit...

Tres segundos pasan demasiado rápidos... a veces es tanto tiempo... q dilema Dios...

Buenas letras Eva, como siempre...

Un abrazo grande!

Robert ha dit...

El tiempo, como siempre muy relativo, depende de dónde, cómo, con quién: pasa lentamente o muy muy rápido. Supongo que es cuestión de controlarlo al máximo, para que nos afecte el mínimo.

Aunque creo que siempre nos controla a todos nosotros. Somos producto de nuestro tiempo. No?

Muy buena la poesía Eva, muy ingeniosa.
Sigue escribiendo, si tienes tiempo jejeje. Saludos.
PD: soy muy lento.