19 d’agost 2011

T'atreveixes?

Salta, salta
la tanca alta,
salta, salta
el trampolí.
Salta, salta
la distància,
salta, salta
i corre amb mi.

(Ricard Creus)

27 de març 2011

Continuant...



Després de tant caminar...
vaig trobar aquestes escales
sé que si les baixo
em perdré
però potser valdrà la pena...

01 de novembre 2010

Segur que m'esperes al final del camí?



Esglaó a esglaó,
pas a pas,
sense mirar enrere
...
confio!

25 de juliol 2010

Trista teulada


Oh trista teulada
d'un mas emmudit,
finestra tancada
i llindar en oblit,
boiram adormit
i vaga estelada:
a sort ignorada
girem el sentit

(Josep Carner)

03 de maig 2010

Parla per sí mateixa...

No haig d'anar avui a l'escola
perquè estic empiocat.
Ha vingut el senyor metge;
m'ha trobat molt aixafat.

El doctor ha dit de seguida
que el meu cas era molt clar,
i un xarop em receptava
que era bo per a llençar.

Per dinar m'ha fet la mare...
dejunar per primer plat.
Per entrant la mare en duia...
molts records de l'estofat.

S'ha fet llarg avui el dia,
sense jocs i sense pa.
Ben mirat val més l'escola,
ja no estic empiocat!!!

(Ramon Folch i Camarasa)

14 de març 2010

La bicicleta...


Jo tinc una “bici”

pintada de nou.

Quan vull s'està quieta

i quan vull es mou.

Avui no vol córrer

i no sé per què;

l'he greixada amb oli

d'un setrill sencer!

Amb draps de camussa

tota l'he eixugat,

i ja un cop polida

així ha rondinat:

M'ha dit: - Estic prima;

no em tractes prou bé.

- Si tu ets la més ferma

de tot el carrer!

- Mira quines rodes

té aquella d'allà!

- Parles d'una moto!

No et pots comparar!

(Joana Raspall)


Em va cridar tant l'atenció que no em vaig poder estar de fotografiar-la.

19 de febrer 2010

Un camí!


Un camí, quina cosa tan curta de dir
i tan llarga de seguir.

(Josep M. de Segarra)

Terres de la Garrotxa

25 de desembre 2009

Bon Nadal


...
-que tingui bon dia,
avui és Nadal!
-no té una carteta,
no té una postal?
....

Que disfruteu d'aquests dies de "descans"...

25 d’octubre 2009

Què fem...?

...mmmmm...

Tens tres segons
tres anys
tres segles
per fer la pregunta

una de sola

tres segons
massa curt
tres anys
massa llarg
tres segles

ja no hi seré

massa tard
ja han passat els tres segons

(Yvon Le Men/ Miquel Desclot)

24 d’agost 2009

Fent camí!


Sempre cal avançar i només mirar enrera per omplir-nos d'experiències...

19 de juliol 2009

Pensaments


Sovint no van enlloc,
sovint no els pots transmetre,
sovint els vols oblidar,
sovint els vols rebutjar,
sovint els vols entendre,
sovint els vols regalar,
sovint....

13 de juny 2009

Sensacions de colors


Sobre fons blanc o negre
s'escampen centenars de sensacions
que creen un bellugadí i fascinant
món de sentiments....
brota l'alegria
creix la felicitat
augmenta el desig
apareix l'estabilitat
s'olora la frescor
participa la serenitat
...
Com una paleta de colors
on el pintor realitza les seves barreges
barregem les sensacions a la paleta
dels moments que ens toquen viure
Per això
hi ha
sensacions de mil colors.

13 de maig 2009

Tot passa!!!

Alegries i tristeses
són com les ones del mar:
cada vegada que vénen,
cada vegada se'n van.
(Marc Granell)




I sort que van i vénen...

08 d’abril 2009

Esperant la primavera....

Tot i que semblava que ja era aquí, encara espero el moment de poder
dir:
"ha arribat la primavera"
(espero que us agradi aquest quadre que vaig acabar fa temps i que recrea, per mi, el despertar de la natura...)
Al jardí jo m'entraré
i floretes colliré.
Si vols veure ocells volar,
vés pel maig a la muntanya
si vols veure ocells volar,
vés pel maig al colomar.
Allí canta el rossinyol
la guatlla i la cardenera.
També hi canta la puput
en el temps de primavera.
(Joan Amades)

17 de març 2009

Creacions conferencials


Assistint a una de les últimes conferències
vaig poder observar la gran habilitat que tenim les persones
per plasmar sobre un paper el contingut que se´ns vol transmetre.
Tot aquest contingut queda traduït en:
línies
traços
flors
cercles
cenefes
i un llarg etc....
He arribat a la conclusió que són les paraules que deambulen
per la sala les que desperten aquesta vena artística
que portem tan amagada i que només surt en aquestes situacions.
Aquest és el veritable poder de les conferències?
Aquí us deixo la meva petita aportació artística a les creacions conferencials....

05 de març 2009

Tal dia com avui, 6 de març...


Cada dia és un nou dia
diferent i singular,
de cap a peus nou de trinca,
tot ell llest per a estrenar.
El dia d´ahir, ahir es moria
i ja mai més tornarà.
Que demà vinga o no vinga
el de demà ningú ho sap
i si ve serà un nou dia
amb distints ulls i altre nas,
amb una boca distinta
i un diferent caminar.
Cada dia és un nou dia,
tot ell únic i especial
(Marc Granell)
I els anys també, cada any és únic i especial
per això me´l vull FELICITAR...

16 de febrer 2009

Ara arriba en Carnestoltes....

Per fi, després de molt de temps
he aconseguit acabar aquests pallassos tan simpàtics....
Espero que us agradin molt... a mi m´encanten....

Durant el carnaval
regna un animal,
en el món al revés
l´or no val res,
una nina és vella
i el llop, una ovella,
els mestres són ignorants
i molt savis els infants....

Bon Carnaval!!!


03 de febrer 2009

La capseta dels núvols

Arribant avui ... he obert la capseta....
d'ella han sortit bocins de núvols que s'han enlairat
cobrint el cel.
Quina sensació més estranya...
de sobte m´he trobat dansant, d'un lloc a un altre, sense direcció,
em deixava portar!
De cop i volta l'esgarrifança s'ha apoderat de mi:
llampecs
trons
desordre
caos
...
En obrir els ulls, la serenitat m'acompanyava...
No se si tornar-la a obrir ...

27 de gener 2009

Juegas?

Triste realidad darse cuenta que somos una carta en una baraja...?
Una carta sin importancia o con toda,
con suerte o sin ella,
utilizada o ignorada...
el valor depende del juego.
Para qué jugar? Si quiero que se me valore por ser yo...
por ser como soy.
Perder o ganar?
Porqué?
Simplemente jugar o apostarlo todo a una carta,
a esa carta...
Porqué no arriesgarse? Qué hay que perder?
En el juego de la vida ni se pierde ni se gana, se aprende:
quiero jugar!!!

20 de gener 2009

Frankfurt

4 dias, 5 amigas: Frankfurt
Frío, nieve, lluvia, viento,... han sido los impedimentos
que no nos han dejado disfrutar
al 100% de esta ciudad
que tiene la gracia de cambiar totalmente con el
simple hecho de cruzar un puente .
De los rascacielos, y simplemente caminando,
entras en calles sacadas de cuentos....
Alegría, risas, amistad, recuerdos,...
es lo que nos llevamos
de estos días grises pero llenos de color
gracias a la espontaneidad y las ganas de pasarlo bien.
...
Plou i fa sol...