No haig d'anar avui a l'escolaperquè estic empiocat.
Ha vingut el senyor metge;
m'ha trobat molt aixafat.
El doctor ha dit de seguida
que el meu cas era molt clar,
i un xarop em receptava
que era bo per a llençar.
Per dinar m'ha fet la mare...
dejunar per primer plat.
Per entrant la mare en duia...
molts records de l'estofat.
S'ha fet llarg avui el dia,
sense jocs i sense pa.
Ben mirat val més l'escola,
ja no estic empiocat!!!
(Ramon Folch i Camarasa)
22 comentaris:
De fet no és gens agradable quedar-se a casa si s'està empiocat.....
Millor anar on ens és obligat que si està millor que al llit malalt i sol.
Hola Eva! On es troba aquesta escultura?
Salut,
S.
Ooohh, no es troba bé :-(
No sé si és el gest, la forma del cos, com està posat, que s'adapta ben bé al poema...
Vinga! Demà a l'escola! ;-))
Me encanta la escultura. No sé por qué pero me recuerda a Ana Frank, tan delgadita y petrificada, y sin poder ir a la escuela.
Muy bonita foto.
:-)
Sempre m'agrada l'elecció que fas de la imatge per al text.
Salut!
Per fin tornes a publicar!!!
Ironies???? ja ja ja
Petons malaltons
Jo, que pena!
Traducir tu poema al castellano, pero seguro que pierde mucho carácter. Muchísimas gracias por tu comentario. a mi también me gusto como quedo, aunque se me a roto una cosilla, hoy mismo la tengo que arreglar.
És la nena de Santa Pau o la d'Olot?
A Salt també en tenim una així però no es coneix gaire...
Hola Eva!
Tengo un sorteo en mi blog. Puedes ganar uno de mis collares. Pasate por mi blog si quieres participar.
que bonic és viatjar i veure coses boniques com aquesta nina a Santa Pau i més si és en bona companyia com la nostra amiga olotina.
PD ja tocava que actualitzecis, que cada vegada et sembles més a mi. JAJAJA
Benvinguda al meu blog, Eva. Veig que tens molts admiradors, i això alegra la vida.
Que tinguis un bon dia.
Definitivamente esa niña tiene que comer mas :D
Quant de temps, Eva!
Jo trobo que aquesta escultura és una mica inquietant... no??
Bé, ben mirat: si hi ha tele fent companyia ... :)
Preciosa selección. Siempre es un palcer pasar por tu universo...
Sauldos y un abrazo enorme.
Clar que val més anar a l'escola! Una abraçada, EVA. Arribo des del bloc d'en Deric. Tornaré.
Hermoso.
Que pena Eva, me gustaría que habrías ganado. No te preocupes haré más sorteos. Un beso
Me gusta mucho la imagen que acompaña al escrito, Eva.
Hacía mucho que no pasaba por tu blog. Te dejo un beso!
He caído por sorpresa a tu blog. Tengo dos comentarios: el primero que tenemos dos cosas en común, somos educadores y piscianos; el segundo, tiene que ver con lo que debo imaginar es tu lengua materna. Una razón más para pasarme por aquí he intentar traducir lo que expresas. Me ha costado, pero lo he conseguido en un elevado porcentaje.
Saludos!
Queremossssssss mássssssss
jajaja
Saludos y un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada