Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s'està quieta
i quan vull es mou.
Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli
d'un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M'ha dit: - Estic prima;
no em tractes prou bé.
- Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
- Mira quines rodes
té aquella d'allà!
- Parles d'una moto!
No et pots comparar!
(Joana Raspall)
Em va cridar tant l'atenció que no em vaig poder estar de fotografiar-la.
23 comentaris:
No m'estranya gens que no te'n poguèssis estar de fotografiar-la, és única!!!
Una fotografia molt maca i que transmet serenor...
Dóna la sensació que el seu amo ha de ser una persona que es pren la vida amb tranquil·litat...
M'agrada anar-te retrobant de nou per aquí. Petons.
;)
Això sí que és una bici ben integrada a la naturalesa!
Salut,
S.
Ja en queden poques d'aquestes, ara ja totes son de muntanya.
Potser seria el moment de tornar enrera no creus??
Petons clàssics
Si las bicicletas tienen un lado sensible, ese es sin duda el que tú has retratado.
Preciosa instantanea.
Besos
Una foto molt ben feta!! Amb el centre ben clar i els cantons difuminats per destacar aquesta bici tan especial :-))
llàstima de on és es mareix estar en un museu
són tfotogèniques, les bicis
que xula!! és des de casa teva???
m'encanta!!
Eo Margarida!!!
No és a casa meva, és a Santa Pau, prop d'Olot...
Petons!!!
descuit, pas del temps, inmovilisme.
Moltes sensacions.
Una bici con tiesto de serie es mucha bici :D
El poema es encantador, como tú!
Saludos y un abrazo enorme.
D'aqui no res aqustes hauran d'anar als museus!
Bona tarda Eva, semblant a aquesta, la feia anar per les carreteres dels pobles de Pontevedra, son duras de collo.......
Maca aquesta...i la Poesia.
Petons.
Jesus
Hola! sí, hacia mucho tiempo que no publicaba en el blog. Tú también has hecho cambios en el tuyo, no? Aunque no entiendo lo que escribes siempre me deleitas con tu música. Besos
Sí, sí, la bici és molt maca però jo continuo dient que el ruc és millor...
Una foto preciosa i un poema molt adient
Gracias Eva por tu ultimo comentario. Tú también eres una creadora. Tu blog esta lleno de inspiración.
Hermosa imagen, hermoso poema, tan simple y bucólico, con un dejo de niñez muy tierno.
Un gran saludo, Eva. Espero que estés muy bien!
Veure aquesta foto, m'ha fet venir al cap una de les primeres bicis que vaig demanar amb tossuderia de petit: una bicicross.
No es semblava gens a aquesta meravella :)
Espero que passessis una bona diada, Eva!
La veritat és que és una bonica foto, les bicis criden sempre molt l'atenció si estan a un bon lloc:
http://www.flickr.com/photos/myphotojag/4395431248/
Eve à la vie et la mort.
Publica un comentari a l'entrada