Segur que m'esperes al final del camí?

Esglaó a esglaó,
pas a pas,
sense mirar enrere
...
confio!

Trista teulada

Oh trista teulada
d'un mas emmudit,
finestra tancada
i llindar en oblit,
boiram adormit
i vaga estelada:
a sort ignorada
girem el sentit

(Josep Carner)

Parla per sí mateixa...

No haig d'anar avui a l'escola
perquè estic empiocat.
Ha vingut el senyor metge;
m'ha trobat molt aixafat.

El doctor ha dit de seguida
que el meu cas era molt clar,
i un xarop em receptava
que era bo per a llençar.

Per dinar m'ha fet la mare...
dejunar per primer plat.
Per entrant la mare en duia...
molts records de l'estofat.

S'ha fet llarg avui el dia,
sense jocs i sense pa.
Ben mirat val més l'escola,
ja no estic empiocat!!!

(Ramon Folch i Camarasa)

La bicicleta...

Jo tinc una “bici”

pintada de nou.

Quan vull s'està quieta

i quan vull es mou.

Avui no vol córrer

i no sé per què;

l'he greixada amb oli

d'un setrill sencer!

Amb draps de camussa

tota l'he eixugat,

i ja un cop polida

així ha rondinat:

M'ha dit: - Estic prima;

no em tractes prou bé.

- Si tu ets la més ferma

de tot el carrer!

- Mira quines rodes

té aquella d'allà!

- Parles d'una moto!

No et pots comparar!

(Joana Raspall)

Em va cridar tant l'atenció que no em vaig poder estar de fotografiar-la.

Un camí!

Un camí, quina cosa tan curta de dir
i tan llarga de seguir.

(Josep M. de Segarra)

Terres de la Garrotxa