27 de gener 2009

Juegas?

Triste realidad darse cuenta que somos una carta en una baraja...?
Una carta sin importancia o con toda,
con suerte o sin ella,
utilizada o ignorada...
el valor depende del juego.
Para qué jugar? Si quiero que se me valore por ser yo...
por ser como soy.
Perder o ganar?
Porqué?
Simplemente jugar o apostarlo todo a una carta,
a esa carta...
Porqué no arriesgarse? Qué hay que perder?
En el juego de la vida ni se pierde ni se gana, se aprende:
quiero jugar!!!

16 comentaris:

assumpta ha dit...

En el joc de la vida ... a tots ens toca jugar. Unes vegades potser prerdre'm (errors), però d'això s'aprent molt, és la font de la nostra sabiesa individual. I així quant guanyem, encara ho sabem valorar més.
Eva, de ben segur que tu ets un "as", en aquest joc, aprofita-ho guapa !!! ;)

Jesús M. Tibau ha dit...

el trist és seure al costat i mirar

Carlos ha dit...

i tant que sí, i com diem al nostre ambient allò important no és guanyar, és participar.
així guap quan quedem per fer una timba

Vouken ha dit...

Muy cierto, y es una pena que halla juegos asociados con temas chungos como la ludopatía, apuestas y tal ... yo creo que el póquer podría ser muy didáctico hasta con niños pequeños, el problema es el enfoque que se le da ...

Bueno, yo creo que todas las cartas son importantes, cuantas veces hemos tenido que parar una partida porque faltaba alguna carta :D

Anònim ha dit...

Hola, la més que famosa crisi em va afectar de primera mà i m'he hagut de treure internet de casa. Ara q he pogut he tornat a llegir el teu blog. Fins aviat

òscar ha dit...

participar del joc de viure, sigui quin sigui el teu color o pal, ja val la pena.
i tampoc cal anhelar ser l'as ja que, molts cops, queda dins la màniga enlloc del damunt de la taula.

m'ha quedat un comentari un pèl de tahur, oi? :)

Kurmà ha dit...

"Jugar" comporta un risc. Un risc que ens fa sentir vius. Un risc sense el qual, la vida seria avorridíssima!

margarida ha dit...

a jugaaaaaarrr!

Eva ha dit...

Gràcies Carme, esperaré les teves visites....
Una abraçada... i fins aviat!!!

NURI ha dit...

I què millor que jugar sempre amb ALEGRIA !!!!!!!!! i ... un somriure per donar que segur que omplirà o significarà molt per algú o altre.

Un petó flor. NURI

Dani ha dit...

Prefereixo pensar que la vida no es un joc, sino un somni del que despertarem algún día.

Desde fa 2,5 anys hi ha gent minúscula que no es mereix que la impliqui en cap joc, més que res perque sempre perdo a qualsevol cosa ;)))

Petons

bajoqueta ha dit...

Jo no m'he llegit bé les instruccions i últimament no entenc bé el joc :)Potser hauré d'inventar-me-les jo mateix.

Aramiz ha dit...

yo soy un rey o un as,,,,,,no me puedo kejar,,,,,

Nuria ha dit...

Precisament per això hem d'intentar ser els comodins de la baralla.
Aquests temps que corren no són gaire senzills...

Xarnego ha dit...

El joc mai a sigut el meu fort,
per això mai he arriba a res,
però practico el ofici mes antic del mon.
Amb això vaig tirant a munt.

M'agrada llegir-te.

RUFUS ha dit...

És cert, des de que jugo a poker per internet, tot és relatiu i metafòric.

La vida es una partida llarga amb les cartes marcades.
En tot cas, un 2 de piques sempre serà un 2 de piques, per molta autoestima que tingui.