14 de març 2010

La bicicleta...


Jo tinc una “bici”

pintada de nou.

Quan vull s'està quieta

i quan vull es mou.

Avui no vol córrer

i no sé per què;

l'he greixada amb oli

d'un setrill sencer!

Amb draps de camussa

tota l'he eixugat,

i ja un cop polida

així ha rondinat:

M'ha dit: - Estic prima;

no em tractes prou bé.

- Si tu ets la més ferma

de tot el carrer!

- Mira quines rodes

té aquella d'allà!

- Parles d'una moto!

No et pots comparar!

(Joana Raspall)


Em va cridar tant l'atenció que no em vaig poder estar de fotografiar-la.

23 comentaris:

assumpta ha dit...

No m'estranya gens que no te'n poguèssis estar de fotografiar-la, és única!!!

Una fotografia molt maca i que transmet serenor...
Dóna la sensació que el seu amo ha de ser una persona que es pren la vida amb tranquil·litat...

M'agrada anar-te retrobant de nou per aquí. Petons.
;)

Sadurní ha dit...

Això sí que és una bici ben integrada a la naturalesa!

Salut,
S.

DANI ha dit...

Ja en queden poques d'aquestes, ara ja totes son de muntanya.

Potser seria el moment de tornar enrera no creus??

Petons clàssics

Food and Drugs ha dit...

Si las bicicletas tienen un lado sensible, ese es sin duda el que tú has retratado.
Preciosa instantanea.
Besos

Assumpta ha dit...

Una foto molt ben feta!! Amb el centre ben clar i els cantons difuminats per destacar aquesta bici tan especial :-))

Garbí24 ha dit...

llàstima de on és es mareix estar en un museu

Jesús M. Tibau ha dit...

són tfotogèniques, les bicis

Unknown ha dit...

que xula!! és des de casa teva???
m'encanta!!

Eva ha dit...

Eo Margarida!!!

No és a casa meva, és a Santa Pau, prop d'Olot...
Petons!!!

Carlos ha dit...

descuit, pas del temps, inmovilisme.
Moltes sensacions.

Vouken ha dit...

Una bici con tiesto de serie es mucha bici :D

La sonrisa de Hiperion ha dit...

El poema es encantador, como tú!


Saludos y un abrazo enorme.

Mireia ha dit...

D'aqui no res aqustes hauran d'anar als museus!

JESUS y ENCARNA ha dit...

Bona tarda Eva, semblant a aquesta, la feia anar per les carreteres dels pobles de Pontevedra, son duras de collo.......
Maca aquesta...i la Poesia.
Petons.
Jesus

Skapa mera och bli lycklig ha dit...

Hola! sí, hacia mucho tiempo que no publicaba en el blog. Tú también has hecho cambios en el tuyo, no? Aunque no entiendo lo que escribes siempre me deleitas con tu música. Besos

Araceli ha dit...

Sí, sí, la bici és molt maca però jo continuo dient que el ruc és millor...

Anònim ha dit...

Una foto preciosa i un poema molt adient

Skapa mera och bli lycklig ha dit...

Gracias Eva por tu ultimo comentario. Tú también eres una creadora. Tu blog esta lleno de inspiración.

Javier ha dit...

Hermosa imagen, hermoso poema, tan simple y bucólico, con un dejo de niñez muy tierno.

Un gran saludo, Eva. Espero que estés muy bien!

òscar ha dit...

Veure aquesta foto, m'ha fet venir al cap una de les primeres bicis que vaig demanar amb tossuderia de petit: una bicicross.
No es semblava gens a aquesta meravella :)

Mireia ha dit...

Espero que passessis una bona diada, Eva!

bajoqueta ha dit...

La veritat és que és una bonica foto, les bicis criden sempre molt l'atenció si estan a un bon lloc:

http://www.flickr.com/photos/myphotojag/4395431248/

Mondragón de Malatesta ha dit...

Eve à la vie et la mort.